Cristina Ponce i Cristina Ruiz.
Jaume Brossa “Viure del passat”
Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que el regionalisme és una visió tancada d’allò que n’es propi, es a dir, que només et concentres en la teva regió i no mires més enllà de les altres nacions, i que s’hauria de donar a conèixer més enllà de Catalunya . Brossa també diu la literatura es antiga i que pertant, cal renovar-la.
Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagui alguna cosa del passat que sigui dolenta. Agafar lo bo de les cultures anterior, i menysprear lo dolent.
Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars ja que les classes altes són materialistes i només pensen en el benefici pròpi i en la riquesa.
Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord(Anglaterra, França i Alemnya) ja que es on es troba la literatura més moderna.Degut a que els catalans nomès estaven interessats al comerç i les regions del Nord no.
Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
"A èpoques noves, formes d'art noves." (Això vol dir renovar-se). Agafar allò del passat que sigui bo i menysprear allò que sigui dolent. Seguir el passos de les nacions del Nord. Reanimar l’esperit de Catalunya deixant de banda a la burgesia i mirar a la massa anònima, les classes populars i no fer cas a la desconfiançai la indiferència que mostren els polítics. Oblidar-nos del passat i mirar el present, "a èpoques noves, formes d'art noves".
Amb un títol tan contundent com és "La independència de Catalunya", Maragall, que es convertirà en un dels homes més respectats i influents de la societat catalana de la seva època, proposa un trencament amb el pensament i la cultura castellana que creu allunyada de la personalitat catalana i, a més, dóna les claus per tal d'aconseguir-ho. El radicalisme que mostra Maragall en aquest article, tan propi dels primers temps del moviment, s'anà apaivagant amb posterioritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario