Exs. Pere Calders.

http://es.calameo.com/read/0005692251832a80b34f0

Exs. de Morfosintaxis Cristina Ponce i Cristina Ruiz.

http://en.calameo.com/read/000569225b86bbae5e2b9

Activitats sintaxi Jaume Torondel

Exercicis sintaxi

Text 1Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
Patétic: C. Atribut.
Uns pantalons: C.Directe
Ser alcalde: Complement régim
Amb un resultat patétic: C. circumstancial mode
De patétic: C. Régim
l'adejectiu: C. directe
brillant: C. predicatiu
una pinzellada d'exageració: C. directe
Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta Et: C. indirecte
te'l: C. indirecte
ho: C directe
el: C. directe
Text 2Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.
el sol: C. directe
el món: C directe
Ens: C. Indirecte
d'escuma: C. directe
Massa esgotat: C. cirmustancial mode
Text 3 Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats
- es: la previssió
-poden condicionar: l'activitat humana
- es degrada: la protecció natural
- agradi: aquest fet
- es viurà: la vida
　És
Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa adicional contra aquesta amenaça.
Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.
Indica la funció sintàctica dels elements subratllats

a) M'agrada la música clàssica: C. Directe

b) Van parlar d'un tema molt interessant: C Regim

c) Els nens tornaven bruts de l'excursió: C. predicatiu

d) Convides la Laia a la festa? : C. indirecte

e) Convides la Laia a la festa? C. Directe

f) El poble és lluny d’aquí : C Circumstancial de lloc

g) El poble és lluny d’aquí: C circumstancial de distancia

h) Ens renya sovint: C indirecte

i) Aviat passarà una processó: Subjecte

j)S’exposa a un perill molt gran : C. Regim

k) Ens agraden els dolços: C indirecte

l) Està molt content dels seus avenços : C. Régim

m) La classe serà impartida per un nou professor: C directe

n) És impossible que t’hagi dit això: C. Circumstancial de probabilitat

o) Van trobar el tresor per casualitat: C. Régim

Sobre el complement predicatiu

Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:

En adonar-se’n del canvi, en Quim restà bocabada

M’agraden ben cuites, les mongetes

Diuen els rumors que el nomenaran president del club

En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romangué capficada

No m’agrada gens que els tractin de beneits. No s’ho mereixen

Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos

Trobo aquests nois impertinents

La Pepa es mostrà tensa davant del tribunal

                              El Manel sempre duu la camisa bruta: gairebé impossible la previsió del futur.Indica la funció sintàctica dels elements subratllats Indica la funció sintàctica dels elements subratllats

exercicis de mercè rodoreda Cristina ruiz.

2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre  els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?

Les dàlies son plantes de fulla perenne, es adir, que conserven les fulles en tota època de l’any. Provenen de Mèxic, Amèrica central i Colòmbia , S’han de plantar a  febrer o a principis de març ja que floreixen a principi d’estiu. Que es pot prolongar en tota la estació. Son plantes que necessiten molta aigua ja que aguanten molta calor . La relació que hi ha entre  les dàlies , i les persones es que  les dàlies floreixen a l’estiu que es una estació amb molts colors i la gent ens sentim mes alegres per l’estiu i les dàlies floreixen en aquesta època.

MERCÈ RODOREDA (CRISTINA PONCE)

http://es.calameo.com/read/000569225d82066dadb5e

TEMES DE MERÇE RODOREDA (CRISTINA PONCE I CRISTINA RUIZ)

http://es.calameo.com/read/0005692259ff43ac7477d

Exercicis " la sang" mercé rodoreda activitat 7 Jaume Torondel

 

7. a protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat

a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Possibles infidelitats. Comeses entre ell i la seva companya de treball i veina, totes les nits tornaven junts a l'edifici un cop acavada la jornada. A més El seu marit tenia un comportament incorrecte amb ella. En una part del conte apareix al marit en una platja, tombat al costat d'una noia jove, mentre la seva dona era devant.
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Un dels motius és el sentiment de culpa que te la dona per la mort del seu pare per casarse amb aquell home. Un altre motiu és l'instal.lació en la que viuen, ja que una companya de treball del marit viu en el mateix bloc, i un altre motiu, potser la vellesa de la dona, el pas del anys no la perdonan i la fan envellir.

 c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?

Sobre tardor i hivern. La relació que trobo es que en aquestes estacions,es que a l'hivern, els dies són més lletjos, més apagats, l'estat d'ànim baixa, en canvi a l'estiu i a la tardor són dies més càlids, més solejats generalment, més animat.

d)Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?

Aproximamdament sobre els 45-50 anys, a mitjana edat, d'alguna manera es relaciona amb les dàlies, ja que quan les coses comencen a anar malament, les dalies comencen a morir.

Carme Riera: Exercicis sobre el conte “Qui enviava flors a na Glòria?” (Cristina Ponce i Cristina Ruiz)

http://es.calameo.com/read/0005692259b71e240f969

Activitats 3 i 4 de Te deix amor la mar com a penyora JAUME TORONDEL ARIZA

Te deix amor la mar com a penyora

3-Situa l’espai i el temps de la narració
Aquesta narració esta situada a les illes balears, exactament a Mallorca. L'acció transcurreix en l'etapa de la postguerra.

4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen
Aquest relat no te res familiaritzat amb l'amor lèsbic, la protagonista del comte diu que esta enamorda d'un prefesor seu, peró que es un amor impossible o gairebé impossible, ja que el prefessor marxa i li diu que ha de viure la vida, que busqui un noi mes jove i que gaudeixi d'una joventut.

Slide . surrealisme Cristina ruiz

http://www.slide.com/r/6pK20Jej2j-fHRIlCsAPh1K7oqE95e4y

Slide (Cristina Ponce) imatges representatives de l'avantguardisme.

http://www.slide.com/r/pOZhJdD13T947z79coydgnMJFU9v0UH-?previous_view=mscd_embedded_url&view=original

Exercicis de l'avantguardisme (expliacció dels moviments + poemes representatius)

http://es.calameo.com/read/000569225474f088a1af7

Part del treball de Jaume Torondel

7.Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista.

Diferencies
Les diferencies principals sòn: el tema que es tracta respecte l'obra, un parla de la injusticia de l'época sobre la dona, per tant utlilitza el genere teatra per expressar-ho de forma mes directa i repressentativa, que en l'altre obra, s'ultilitza més el moviment naturalista que es basa en descriu un paisatge amb l'inteció de fer al lector gaudir de la poesia fent-nos imaginar el colors i tots el petits detalls que apareguen.

Part del treball de Marc Santiago

Similituds

En els dos textos unes de les similituds que trobem es un sentiment d’odi cap a la societat, causat per la injustícia d’aquesta i també cap a la literatura, el protagonista pensa que no es l’adequada per a ell, per això es sent resignat i intenta com d’alguna manera fugir de la situació en que es troba.

En el text de Joan Puig i Ferreter, Cecília pot fer res davant la seva situació ja que no té ni veu ni bot i es obligada a viure amb els seus pares, aquesta dona vol rebutjar la societat ja que no es ningú en ella, i a més es masclista amb una gran manca d’estima cap a la dona.

En el segon text de Santiago Rusiñol també representa aquest sentiment d’odi a la societat i a la poesia, més bé estima la prosa.

Aquests dos fragments d’alguna forma representen valors tradicionals.

7. Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista:

Part del treball de Cristina Ruiz

5. Fes una paràfrasi del poema. Després interprera el seu significat tenint en compte la ideologia modernista.

Aquest poema que acabem de llegir"la pineda" el va escriure Apèl·les Mestres, un poeta de mitjans del segle XIX iprincipis del segle XX.
El tema principal que el poema ens planteja es el bosc,L'autor durant el poema d'una serie de fenomentsque hi han passat i que a l'actualitat continuen passan.Cal destecar que per fer les descripcions utilitza molts colors, el qual podem anomenar poema cromàtic.
El poema té 8 estrofes de 4 versos cadascuna. En cada estrofa, hi ha 3 versosdecasíl·labs que són d'art major, i 1 vers hexasíl·lab que és d'art menor.

Part del treball de Cristina Ponce

6.A partir del fragment d'Aigües encantades redacta en unes deu línies les característiques de la literatura modernista.

La literatura modernista el que vol, es transformar la societat per tal de modernitzar-la. El fragment d' Aigües encantades parla sobre la posició de la dona en la societat, l'autor considera que la dona no està prou valorada en la societat en que viu. Una altre característica important dels modernistes seria el gènere teatral. Aquest, era la forma literària amb la qual els autors podien comunicar les seves ideas sobre diferents aspectes. En aquesta obra, trobem que Joan Puig i Ferreter retrata a la societat d'aquella època amb unes actituds que s'haurien de canviar. Aigües encantades es classifica en el teatre naturalista ja que les situacions socials de conflicte que s'hi plantejen són a causa de les injusticies.