Part del treball de Cristina Ponce

2.Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.

1.Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.

Baudelaire s’indetifica amb les qualitats dels albatros, aquests bells i majestuosos ocells marins que, obligats a viure en un món sòrdid i lleig, se senten inutils i exiliats. La imatge que dona a la societat es de revelió contra aquesta. Intenta donar una resposta al món, utilitzant tots el seus sentits Trobem, a la figura d'un poeta que com sol passar entre els els modernistes es distancia del medi social.

2. Analizta l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendències del modernisme.

És el poema mes important del modernisme on ens monstra un concepte únic de la poesia i de la missió del poeta que és guia a la societat. Aquest poema respecte el poder central, pregunta a Espanya perquè va vessar la sang inútil es a dir perquè va morir tanta gent per res. Diu que Espanya pensava més en el seu honor que en la vida de la seva gent que es van convertir en funerals i tragèdies. Vol que torni a ser una Espanya alegre i viva que s’allunyi del mal. Encara que això, nomès són esperançes ja que la Espanya que vol no la troba. En conclusió recorda que Espanya no té gloria ni honor i reflexiona sobre la mort inútil de tantes persones i per tant, demana a Espanya que es salvi(modernització). Tendències del modernisme: el tema nacionalista des de la perpectiva que prenia la política catalana al inici del s.XX, proposa modernitzar la societat, canviar a travès de l'acció cultural, trencament amb la cultura espanyola, incorporació del corrents d'Europa, comflictes entre l'artista i la societat, el nacionalisme, la natura i el paissatge reflecten l'estat d'anim, l'incorformisme i voluntat de lluitar.


3.Comentari de tex “Desolació”

a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.

La simbologia de l'arbre apareix de manera constant en la poesia alcoveriana. L'arbre es un símbol recurrent que adopta diferents valors en alguns dels poemas de Joan Alcover. En en cas d'aquest poema l'arbre, adopta una significació més violenta amb la metàfora “l'esqueix d'un arbre”, amb la qual s'indentifica el poeta per expressar el seu dolor. Aquí l'arbre esbrancat es confon amb el seu jo més íntim.

b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?

L'argument d’aquest poema és la vida de l’autor, sobretot tracta sobre la tristor i sentiment de desgràcia que li generen la pèrdua de les seves persones estimades. Per expressar-ho es compara amb un arbre que va perdent les branques.La seva estructura es distribueix en:
En el primer quartet l’autor ja compara la seva vida amb la d’un arbre (com farà durant tot el poema), aquest abans estava ple de vida, fins que va arribar la tempesta i un llamp el parteix en dos parts. Això es tradueix en la vida d’Alcover en la etapa en que vivia feliçment amb la seva família fins que la seva dona emmalalteix.
- En el segon quartet l’arbre no té quasi fulles i la seva llenya ha estat cremada de manera que ha vist el fum que generava anar-se’n al cel. Amb això l’autor expressa l’agonia que sent per la mort de la seva dona i els seus fills i per tant han anat al cel.
- El primer tercet explica que, l’arbre, encara segueix viu i l’amarga en tot moment i només les la saba és el que l’aferra a la vida i l’ajuda a esperar l’hora de la seva mort.
I per últim, en el segon tercet el que l’autor ens diu que només viu per compadir-se del que l’hi manca. En aquests dos tresets Alcover diu clarament que malgrat tot el que ha passat segueix viu i que el que només el manté viu és la seva poesia (la saba de l’arbre). En la que expressa la desolació que sent a causa de tot el que ha perdut durant la seva vida.

c) Ens els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia? Quina és?

I l'amargor de viure xucla ma rer esclava que vol dir que la poesia es tan maca que no pots deixar mai d'escriure-la.

d) Analitza la metrica.

Es tracta d'un sonet, dos quartets i dos tercets. La rima es consonant. Es d'art major cada vers té 12 síl·labes, ja que es tracta de versos alexandrins. El poema es una elegia que expressa tristesa i dolor. El poema vol expressar aquest dolor que sent el poeta a travès de la personificació. El paral·lelisme metafòric de l’al·legoría es troba en tot el poema, ja que compara l’arbre amb la seva família.
A la tercera estrofa podem trobar una anàfora i un polisíndeton, per a remarcar els sentiments que vol expressar, i a la primera estrofa trobem una hipérbole a l’últim vers, amb els quals exagera el sentiments que sent.


4.Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de difícil comprensió, busca el diginificat en un diccionari i copia'l.

-Cisellada: Una cisellada són diferents eines per a treballar pedra, metall o fusta a cops de martell.
-Ogiva: Una ogiva és una corba formada per dos arcs iguals que es tallen en un punt.
-Irisacions: És quan una cosa conté els colors de l’arc de Sant Martí.
-Soca: La soca d’un arbre és la part del tronc i les arrels que queden a terra quan es talla.
-Capitell: Un capitell és la part de dalt d’una columna on comença un arc o una volta.
-Nervatura: Moldura que surt de les bóvedas gótiques.
-Ufanòs: Molt abundant, amb un aspecte exterior que fa goig de veure.
-Arraulides: Contreure i estrènyer els músculs(d'una part del cos). (arrupir-se)
-Preludi: Un preludi és qualssevol acció o esdeveniment que succeeix abans d’una cosa important i la prepara.
-Solemnement: Seriós, majestuós, molt important.