lunes, 20 de diciembre de 2010
domingo, 19 de diciembre de 2010
Marc Santiago
4. Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit n expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
Parricidi, de Víctor Català.
La Lena es una noia que es sola a casa, ja que el seu home ha anat a la taverna, i el seu fill dorm. Aleshores rep la visita del seu amant, el seu marit apareix i en un atac de gelosia, sota els efectes de l’alcohol, la mata.
A l’endemà, el Titet, el seu fill, es pensa que la seva mare dorm, i el seu pare dorm la “mona” al seu costat.
La gent puja a veure que ha passa ja que la Lena, la dona, no baixa com es habitual. Al pujar es trobem amb aquest quadre, però en Titet ha anat esborrant pistes sense voler.
Llavors avisen a la Justícia i detenen en Felet, el pare, però ell no se’n recorda de res ja que hi anava molt begut.
A causa de la incompetència de la Justícia que hi havia en aquell temps no van poder resoldre el cas. El modernisme explicava d’alguna manera un codi social per que la gent se’n adonés de la seva situació i de com deuria reaccionar, això a partir de la literatura.
Jaume Torondel
3 Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
Avui dia les persones ancianes són molt respectades, sabem que gracies a la seva experiència, el seu treball i la dedicació a la família, la nostra societat es millor. A una edat no massa vella van al metge, així poden controlar les seves enfermetats, hi ha instal.lacions on poden practicar esport adaptat a les seves condicions físiques i a la salut. També tenen centres de oci on passen l’estona.
Els ancians son el nostre futur, ja que ells són qui ens ho ensenyen tot i les seves experiències són molt importants per a nosaltres.
Es molt lamentable tractar a una persona com si fos una pedra, donant-li de menjar lo mínim, deixant-lo al sol per a que es deshidrati, abandonar-lo tot el dia, no preocupar-se per ells quan estan realment malalts d’enfermetats que són recuperables fins un 80%. Els aïllen, i tampoc els respecten, aixó actualment està anomenat maltracte.
Avui dia les persones ancianes són molt respectades, sabem que gracies a la seva experiència, el seu treball i la dedicació a la família, la nostra societat es millor. A una edat no massa vella van al metge, així poden controlar les seves enfermetats, hi ha instal.lacions on poden practicar esport adaptat a les seves condicions físiques i a la salut. També tenen centres de oci on passen l’estona.
Els ancians son el nostre futur, ja que ells són qui ens ho ensenyen tot i les seves experiències són molt importants per a nosaltres.
Es molt lamentable tractar a una persona com si fos una pedra, donant-li de menjar lo mínim, deixant-lo al sol per a que es deshidrati, abandonar-lo tot el dia, no preocupar-se per ells quan estan realment malalts d’enfermetats que són recuperables fins un 80%. Els aïllen, i tampoc els respecten, aixó actualment està anomenat maltracte.
Part del treball de Cristina Ponce
2.Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.
1.Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.
Baudelaire s’indetifica amb les qualitats dels albatros, aquests bells i majestuosos ocells marins que, obligats a viure en un món sòrdid i lleig, se senten inutils i exiliats. La imatge que dona a la societat es de revelió contra aquesta. Intenta donar una resposta al món, utilitzant tots el seus sentits Trobem, a la figura d'un poeta que com sol passar entre els els modernistes es distancia del medi social.
2. Analizta l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendències del modernisme.
És el poema mes important del modernisme on ens monstra un concepte únic de la poesia i de la missió del poeta que és guia a la societat. Aquest poema respecte el poder central, pregunta a Espanya perquè va vessar la sang inútil es a dir perquè va morir tanta gent per res. Diu que Espanya pensava més en el seu honor que en la vida de la seva gent que es van convertir en funerals i tragèdies. Vol que torni a ser una Espanya alegre i viva que s’allunyi del mal. Encara que això, nomès són esperançes ja que la Espanya que vol no la troba. En conclusió recorda que Espanya no té gloria ni honor i reflexiona sobre la mort inútil de tantes persones i per tant, demana a Espanya que es salvi(modernització). Tendències del modernisme: el tema nacionalista des de la perpectiva que prenia la política catalana al inici del s.XX, proposa modernitzar la societat, canviar a travès de l'acció cultural, trencament amb la cultura espanyola, incorporació del corrents d'Europa, comflictes entre l'artista i la societat, el nacionalisme, la natura i el paissatge reflecten l'estat d'anim, l'incorformisme i voluntat de lluitar.
3.Comentari de tex “Desolació”
a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.
La simbologia de l'arbre apareix de manera constant en la poesia alcoveriana. L'arbre es un símbol recurrent que adopta diferents valors en alguns dels poemas de Joan Alcover. En en cas d'aquest poema l'arbre, adopta una significació més violenta amb la metàfora “l'esqueix d'un arbre”, amb la qual s'indentifica el poeta per expressar el seu dolor. Aquí l'arbre esbrancat es confon amb el seu jo més íntim.
b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?
L'argument d’aquest poema és la vida de l’autor, sobretot tracta sobre la tristor i sentiment de desgràcia que li generen la pèrdua de les seves persones estimades. Per expressar-ho es compara amb un arbre que va perdent les branques.La seva estructura es distribueix en:
En el primer quartet l’autor ja compara la seva vida amb la d’un arbre (com farà durant tot el poema), aquest abans estava ple de vida, fins que va arribar la tempesta i un llamp el parteix en dos parts. Això es tradueix en la vida d’Alcover en la etapa en que vivia feliçment amb la seva família fins que la seva dona emmalalteix.
- En el segon quartet l’arbre no té quasi fulles i la seva llenya ha estat cremada de manera que ha vist el fum que generava anar-se’n al cel. Amb això l’autor expressa l’agonia que sent per la mort de la seva dona i els seus fills i per tant han anat al cel.
- El primer tercet explica que, l’arbre, encara segueix viu i l’amarga en tot moment i només les la saba és el que l’aferra a la vida i l’ajuda a esperar l’hora de la seva mort.
I per últim, en el segon tercet el que l’autor ens diu que només viu per compadir-se del que l’hi manca. En aquests dos tresets Alcover diu clarament que malgrat tot el que ha passat segueix viu i que el que només el manté viu és la seva poesia (la saba de l’arbre). En la que expressa la desolació que sent a causa de tot el que ha perdut durant la seva vida.
c) Ens els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia? Quina és?
En el primer quartet l’autor ja compara la seva vida amb la d’un arbre (com farà durant tot el poema), aquest abans estava ple de vida, fins que va arribar la tempesta i un llamp el parteix en dos parts. Això es tradueix en la vida d’Alcover en la etapa en que vivia feliçment amb la seva família fins que la seva dona emmalalteix.
- En el segon quartet l’arbre no té quasi fulles i la seva llenya ha estat cremada de manera que ha vist el fum que generava anar-se’n al cel. Amb això l’autor expressa l’agonia que sent per la mort de la seva dona i els seus fills i per tant han anat al cel.
- El primer tercet explica que, l’arbre, encara segueix viu i l’amarga en tot moment i només les la saba és el que l’aferra a la vida i l’ajuda a esperar l’hora de la seva mort.
I per últim, en el segon tercet el que l’autor ens diu que només viu per compadir-se del que l’hi manca. En aquests dos tresets Alcover diu clarament que malgrat tot el que ha passat segueix viu i que el que només el manté viu és la seva poesia (la saba de l’arbre). En la que expressa la desolació que sent a causa de tot el que ha perdut durant la seva vida.
c) Ens els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia? Quina és?
I l'amargor de viure xucla ma rer esclava que vol dir que la poesia es tan maca que no pots deixar mai d'escriure-la.
d) Analitza la metrica.
Es tracta d'un sonet, dos quartets i dos tercets. La rima es consonant. Es d'art major cada vers té 12 síl·labes, ja que es tracta de versos alexandrins. El poema es una elegia que expressa tristesa i dolor. El poema vol expressar aquest dolor que sent el poeta a travès de la personificació. El paral·lelisme metafòric de l’al·legoría es troba en tot el poema, ja que compara l’arbre amb la seva família.
A la tercera estrofa podem trobar una anàfora i un polisíndeton, per a remarcar els sentiments que vol expressar, i a la primera estrofa trobem una hipérbole a l’últim vers, amb els quals exagera el sentiments que sent.
4.Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de difícil comprensió, busca el diginificat en un diccionari i copia'l.
-Cisellada: Una cisellada són diferents eines per a treballar pedra, metall o fusta a cops de martell.
-Ogiva: Una ogiva és una corba formada per dos arcs iguals que es tallen en un punt.
-Irisacions: És quan una cosa conté els colors de l’arc de Sant Martí.
-Soca: La soca d’un arbre és la part del tronc i les arrels que queden a terra quan es talla.
-Capitell: Un capitell és la part de dalt d’una columna on comença un arc o una volta.
-Nervatura: Moldura que surt de les bóvedas gótiques.
-Ufanòs: Molt abundant, amb un aspecte exterior que fa goig de veure.
-Arraulides: Contreure i estrènyer els músculs(d'una part del cos). (arrupir-se)
-Preludi: Un preludi és qualssevol acció o esdeveniment que succeeix abans d’una cosa important i la prepara.
-Solemnement: Seriós, majestuós, molt important.
Part del treball de Cristina Ruiz
1. Quin és el tema principal del conte?
El tema del conte es basa unicament en la padrina, es una dona vella que queda paraítica per un accident i no pot moure's.La dona finalment mort a causa d'un incendi a ca manyo(la seva residència).La dona pateix molt dolor i porta una vida molt dolenta
2. Explica les característiques més importants dels personatges.
Les característiques de la padrina són: que es una dona vella que està invalida per culpa d'un accident,Es una persona tranquila calmada i molt sensible, moltas vegades plora perque te una visió de la realitat molt profunda.
Els familiars de la padrina son persones amb una edat mitjana, hi ha una nena també pero prefereix jugar que estar amb la padrina, els familiars son molt descuidats ja que la padrina sempre esta sola fins al incendi esta sola.
3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:
1. Té un atac i cau al mig de la carretera.
2. És atropellada per un carro.
3. S’incendia la seva residència, on ella viu, i això l’acaba de matar.
4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.
la gent del poble pensa que millor que la Padrina estigui morta, ja que quan ella està viva no es pot moure i està sofrint. Volen que aquesta es mori perque tal i com es troba en vida no pot fer res. La gent sent llastima i pena per ella. Ningú del poble s'atreveix a dir-li res a la Padrina, ja que tothom la té molt de respecte. Quan la Padrina mor, la gent queda d'una manera satisfeta per la seva mort, ja que aixi la padrina no sofreix.
5.Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?
Amb la finalitat de que tothom es dongui conta dels petits detalls , per poguer enterar-te millor de la història, Víctor Català vol que tothom prengui consciéncia del que l’està passant a lasenyora vella en tot moment i de que quan li passa alguna cosa, que tothom sàpiga per que li passa. Victor Català es considerat com un escriptor molt detallista.
6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.
Aireferida: Paraula empordanesa. Significa que s’havia fet mal.
Afollonida: Paraula empordanesa. Significa, mig morta, que ja no es pot moure.
Fardo: Paraula rural. Significa, en el text que la va carregar com si fos un sac.
Avessada: Paraula rural. Significa estar avorrida,
Esqueixos: Paraula rural. Significa de quins tipus.
Batuda:Operació de batre.
El tema del conte es basa unicament en la padrina, es una dona vella que queda paraítica per un accident i no pot moure's.La dona finalment mort a causa d'un incendi a ca manyo(la seva residència).La dona pateix molt dolor i porta una vida molt dolenta
2. Explica les característiques més importants dels personatges.
Les característiques de la padrina són: que es una dona vella que està invalida per culpa d'un accident,Es una persona tranquila calmada i molt sensible, moltas vegades plora perque te una visió de la realitat molt profunda.
Els familiars de la padrina son persones amb una edat mitjana, hi ha una nena també pero prefereix jugar que estar amb la padrina, els familiars son molt descuidats ja que la padrina sempre esta sola fins al incendi esta sola.
3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:
1. Té un atac i cau al mig de la carretera.
2. És atropellada per un carro.
3. S’incendia la seva residència, on ella viu, i això l’acaba de matar.
4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.
la gent del poble pensa que millor que la Padrina estigui morta, ja que quan ella està viva no es pot moure i està sofrint. Volen que aquesta es mori perque tal i com es troba en vida no pot fer res. La gent sent llastima i pena per ella. Ningú del poble s'atreveix a dir-li res a la Padrina, ja que tothom la té molt de respecte. Quan la Padrina mor, la gent queda d'una manera satisfeta per la seva mort, ja que aixi la padrina no sofreix.
5.Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?
Amb la finalitat de que tothom es dongui conta dels petits detalls , per poguer enterar-te millor de la història, Víctor Català vol que tothom prengui consciéncia del que l’està passant a lasenyora vella en tot moment i de que quan li passa alguna cosa, que tothom sàpiga per que li passa. Victor Català es considerat com un escriptor molt detallista.
6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.
Aireferida: Paraula empordanesa. Significa que s’havia fet mal.
Afollonida: Paraula empordanesa. Significa, mig morta, que ja no es pot moure.
Fardo: Paraula rural. Significa, en el text que la va carregar com si fos un sac.
Avessada: Paraula rural. Significa estar avorrida,
Esqueixos: Paraula rural. Significa de quins tipus.
Batuda:Operació de batre.
domingo, 5 de diciembre de 2010
Activitats 1,2,3 text 4
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Rusiñol creu que la prosa es fa lloc en una societat on la poesia cada cop es menys utilitzada i llegida i que en el futur serà més monótona, més cómode pero menys original. S'ha d'animar més als poetes i que no manquin de poesia.
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Modernistes | Societat |
| poesia | prosa |
| sol i lluna | boira |
| serietat fugida | sentit comú |
| art per art | art comerç |
| "pervindre" | paixent ressignat |
| somni | inspiració de llum ja fets |
don Quixots | sancho-panzas |
simbolistes | rebutjen a aquells que no tenen un sentiment poétic |
| sentiment de pesimisme de la província | amor a la província (Catalunya, etc.) |
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Rusiñol creu que la prosa es fa lloc en una societat on la poesia cada cop es menys utilitzada i llegida i que en el futur serà més monótona, més cómode pero menys original. S'ha d'animar més als poetes i que no manquin de poesia.
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Cada art te la seva llar ara i sempre.No, crec que és una opinió del autor que es sent una mica amenaçat per la societat que creu que d'alguna manera el seu treball, la poesia, no està reconeguda en la societat, pero no comparteixo aquesta opinió, per que la poesia és per a mi un art, que no te res a envejar a la pintura o a la arquitectura.
sábado, 4 de diciembre de 2010
Text 1
TREBALL DE CATALÀ
Cristina Ponce i Cristina Ruiz.
Jaume Brossa “Viure del passat”
Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que el regionalisme és una visió tancada d’allò que n’es propi, es a dir, que només et concentres en la teva regió i no mires més enllà de les altres nacions, i que s’hauria de donar a conèixer més enllà de Catalunya . Brossa també diu la literatura es antiga i que pertant, cal renovar-la.
Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagui alguna cosa del passat que sigui dolenta. Agafar lo bo de les cultures anterior, i menysprear lo dolent.
Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars ja que les classes altes són materialistes i només pensen en el benefici pròpi i en la riquesa.
Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord(Anglaterra, França i Alemnya) ja que es on es troba la literatura més moderna.Degut a que els catalans nomès estaven interessats al comerç i les regions del Nord no.
Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
"A èpoques noves, formes d'art noves." (Això vol dir renovar-se). Agafar allò del passat que sigui bo i menysprear allò que sigui dolent. Seguir el passos de les nacions del Nord. Reanimar l’esperit de Catalunya deixant de banda a la burgesia i mirar a la massa anònima, les classes populars i no fer cas a la desconfiançai la indiferència que mostren els polítics. Oblidar-nos del passat i mirar el present, "a èpoques noves, formes d'art noves".
Amb un títol tan contundent com és "La independència de Catalunya", Maragall, que es convertirà en un dels homes més respectats i influents de la societat catalana de la seva època, proposa un trencament amb el pensament i la cultura castellana que creu allunyada de la personalitat catalana i, a més, dóna les claus per tal d'aconseguir-ho. El radicalisme que mostra Maragall en aquest article, tan propi dels primers temps del moviment, s'anà apaivagant amb posterioritat.
Cristina Ponce i Cristina Ruiz.
Jaume Brossa “Viure del passat”
Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que el regionalisme és una visió tancada d’allò que n’es propi, es a dir, que només et concentres en la teva regió i no mires més enllà de les altres nacions, i que s’hauria de donar a conèixer més enllà de Catalunya . Brossa també diu la literatura es antiga i que pertant, cal renovar-la.
Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagui alguna cosa del passat que sigui dolenta. Agafar lo bo de les cultures anterior, i menysprear lo dolent.
Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars ja que les classes altes són materialistes i només pensen en el benefici pròpi i en la riquesa.
Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord(Anglaterra, França i Alemnya) ja que es on es troba la literatura més moderna.Degut a que els catalans nomès estaven interessats al comerç i les regions del Nord no.
Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
"A èpoques noves, formes d'art noves." (Això vol dir renovar-se). Agafar allò del passat que sigui bo i menysprear allò que sigui dolent. Seguir el passos de les nacions del Nord. Reanimar l’esperit de Catalunya deixant de banda a la burgesia i mirar a la massa anònima, les classes populars i no fer cas a la desconfiançai la indiferència que mostren els polítics. Oblidar-nos del passat i mirar el present, "a èpoques noves, formes d'art noves".
Amb un títol tan contundent com és "La independència de Catalunya", Maragall, que es convertirà en un dels homes més respectats i influents de la societat catalana de la seva època, proposa un trencament amb el pensament i la cultura castellana que creu allunyada de la personalitat catalana i, a més, dóna les claus per tal d'aconseguir-ho. El radicalisme que mostra Maragall en aquest article, tan propi dels primers temps del moviment, s'anà apaivagant amb posterioritat.
miércoles, 1 de diciembre de 2010
Text 2 Preguntes 5 i 6
5. Maragall afirma que el pensament de la gent es nodreix de la lectura dels diaris i de les representacions teatrals. Quins penses que són en l'actualitat els principals mitjans de formació d'opinió? Raona la teva resposta.
En la actualitat els principals mitjans de formació d’opinió, que influeixen en el pensament de la gent, encara continuen sent vigents tant el teatre com els diaris. A més a més avui en dia hi ha encara més quantitat d’aquests mitjans com la televisió, que és un mitjà audio visual al que gairebé tothom hi té accés avui en dia i es molt present a les nostres vides, ja que sense donar-nos ens passem hores davant. Un altre és l’internet, també un mitjà audio visual, en el que a més qualsevol persona pot accedir avui en dia i publicar-hi el que vulgui, d’aquesta manera hi ha milions de fonts de persones que publiquen, opinen, critiquen o exposen temes que ens poden influir. La ràdio es un altre sistema, auditiu, pel qual també es pot donar l’opinió de qualsevol tema.
6. Quant al teatre, l'escriptor parla de fer la guerra al "género chico" i anar a veure, entre altres, les gatades de "Pitarra" i l'humorisme de Vilanova. Explica les característiques principals d'aquestes tres modalitats teatrals.
El “género chico” és gènere espanyol de drama líric, i un subgènere de la “zarzuela”, la opera espanyola. Està fet pel públic, la gent humild, de l’època que passaven per una situació social complicada
Frederic Soler més conegut com “Pitarra” era un poeta, dramaturg , empresari teatral espanyol i director de teatre. Destacat per les seves obres en les que es caracteritza per la seva sàtira i ironia del propi gènere teatral el qual i els esdeveniments de l’època. Va impulsar les obres en català i es va especialitzar en elles.
“Humorisme de Vilanova” (No l'he trobat) Sols se que ha treballat amb en Frederic Soler, que tenia un estil semblant amb molta ironia i que tractava temes en les seves obres de la vida quotidiana.
Per acabar amb aquesta primera part ideològica del Modernisme, pot ser interessant llegir un article aparegut a la revista "Catalònia" on s'observa un nou esperit superador de l'exclusivisme que era propi de la primera època del moviment. A les tendències extremes, molt sovint viscerals, s'hi oposa una visió conciliadora, més racional, que permetrà l'acceptació de valors propis del passat que fins aquest moment s'havien rebutjat.
Treball del bloc de català
Adreça del treball: http://www.xtec.cat/~%20malons22/personal/modernisme1.htm
Text 2 Joan Maragall "La independència de Catalunya", 1895.
Text 2 Joan Maragall "La independència de Catalunya", 1895.
Obrim el bloc de Català
El Grup de Català de 1r de Batxillerat CT1, format per Cristina Ponce, Cristina Ruiz, Jaume Torondel i Marc Santiago, obre el bloc de Català anomenat "Els pa amb tomàquet" el dimecres 1 de desembre a les 10,45h, a la classe de Català.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)